In su territòriu de Torpè s’òmine b’at abitadu dae sos tempos prenuràgicos, ma est de s’època nuragica chi at chistidu istigas de importu.

Un’istòria contada in su Museu Tzìvicu, nàschidu pro mantènnere bias traditziones, cultura, costumàntzias de una bidda a mesu tretu intre monte e mare.

Un’ammanizu permanente, frutu de unu percursu pensadu e ammaniadu dae Angela Demontis, a mustrare sas populatziones chi ant travigadu cussas terras dae s’antichidade, moende dae sas ofertas votivas de brunzu lassadas in sas tumbas e in sos logos de cultu pro onorare sos antepassados.

Òmines e fèminas a mannària naturale, cun sas bestes, sas armas, sas prendas fatas cun materiales, colores e tècnicas cantu prus simigiantes a sas chi podiant àere impreadu in sos tempos issoro.

Unu biàgiu ammajadore chi, moende dae sos datos archeològicos, mustrat cantu sa bestimenta fiat de importu pro inditare unu status sotziale o su traballu praticadu. Bestes chi, gràtzias a cuncàmbias culturales e cummertziales, pròpias de una terra in mesu de su Mediterràneu, nche colliant su mudare de sas modas e fiant torradas a interpretare sighende su gustu personale de cussa gente nuraghesa.

Sas bestes in mustra sunt frutu de su traballu cumpartzidu de artesanos balentes in setores che a sa tzeràmica, su brunzu, sa pedde, e sunt sestadas e cosidas a manu cun tècnicas de archeologia isperimentale. Su contu de una cultura rafinada e moderna, capassa de progetare e fraigare òberas immortales, chi ant poderadu su disafiu de su tempus.

Testu in sardu de Mariantonietta Piga

Coordinamentu editoriale de Angelo Canu