THINISCOLE
Sa turre de Santa Luchia de Thiniscole
Una guàrdia de pedra mai istraca
Una vedeta de pedra compidende sa lìnia immòbile de s’orizonte dae prus de 400 annos. Sa turre costerina de Santa Luchia gasi si mustrat, tètera e imponente, mancari dae mare non bi nde crompat prus de inimigos bardaneris. La fraigheint in pare cun àteras turres, prus de chentu, arrodiende gasi sa Sardigna e aprontende unu sistema de amparu istratègicu e profetosu.
La fraigheint a comintzos de su 1600 acontzende·la prus bortas sos sèculos a pustis. Oe est sìmbulu de su bidditzolu omònimu, fratzione marina de Thiniscole fundada su 1930 dae unas cantas famìlias de piscadores cròmpidos dae s’ìsula de Ponza.
Fraigada a “preta ‘e latatha” e a pustis incarchinada, faghet parte de sa tipologia de turres a conu truncadu e nch’est arta ùndighi metros e mesu cun sa tzircunferèntzia chi nche bàrigat sos trintatres, cun su diàmetru esternu chi nch’est belle in sos ùndighi e cun sos ses de su de intro. Duos sos livellos suos, cun s’intrada printzipale a cuota bator metros e noranta. Mirende a sa muradura podimus sebestare sas iscaleras conca a su cùcuru de su bastione.
Galu intrea est sa fieresa de sa guardiania sua in cara de s’andalitorra sulenu de su portu turìsticu prus addae, de su trainu pàsidu chi a mare si nche ghetat e de sas caletas de arena crara. E longa est sa mirada sua conca a meridione belle carignende sos granitos de Capu Cuminu e s’ogru de su faru arbu chi dae cue, a su gira gira, essit a campu.
A li dare una manu de birde a custu logu de incantu, cun sa turre estasiada dae sos nuscos salmastros de sas undas imbatende·si a sos pees suos, b’at pensadu calicunu (forsis sos piscadores de Ponza etotu, innamorados de custu cugioneddu de paradisu) a comintzos de su 1900. Ca est tando chi pranteint sos àrbores chi oe si presentant comente sa pineta, flòrida e iscenogràfica, chi connoschimus.
Testu in sardu de Mauro Piredda
Coordinamentu editoriale de Angelo Canu
No posts found!