Locos de Cultura est unu progetu de valorizatzione in limba sarda a ghisa de contu de biàgiu peri noe biddas chi dae su 2008 sunt parte de s’Unione de sos Comunes de su Monte Arvu: Bitzi, Lodè, Lùvula, Onanie, Orune, Osidde, Pasada, Thiniscole e Torpè.
Postos a nord est de Sardigna e in intro de regiones istòricas e geogràficas diferentes (intre Barbàgia e Baronias), aunidos si sunt pro pònnere in evidèntzia sas galanias de sos paesàgios issoro, de sos logos de devotzione, de sos monumentos istòricos e de sas àreas de interessu archeològicu dende·li su prètziu chi meressent.
S’Unione de Sos Comunes
Un’invitu est, pro chi las isperiemus sas intragnas de unu logu tentadu dae su mare incantadore, dae sos ispigros armoniosos de sas zonas ùmidas, dae sos padros losanos rugrados dae su riu Pasada e dae sa pomposidade de sas cristas carronadas e de sas trempas carcàreas de su Monte Arvu.
Cultura, traditziones, istòria, arte e territòriu
9 comunes ligados a pare dae una natura ìnnida e ispantosa, chi isparghent sa mirada insoro dae su mare a sos montes, cun nuscos e colores ammajadores.
Est s’Unione de sos Comunes de su Monte Arvu, un’istèrrida de belle 821 chilòmetros, unu territòriu chi at connotu sa presèntzia de s’òmine dae sa preistòria lassende orminas chi ant poderadu su disafiu de su tempus.
Un’ascusorju de ischire e de paristòrias, de janas e de gigantes, de òmines e fèminas massajos e pastores, de festas comunitàrias in su sartu, de pinturas istravanadas chi truncant s’alenu, su poderiu de una turre in colore de rosa a bàrdia de su mare.
Biddas e populatziones chi dae sas mamiddas de su monte, cun sos padentes suos saliosos, e dae su mare cristallinu, cun sas plajas suas arbas e illacanadas, ant sutu su nutrimentu.
Dae Lodè e Torpè, a mesu tretu intre mare e monte, a Thiniscole, bardiada dae Monte Arbu, a Pasada cun sas bellesas architetònicas de su perìodu giuigale e cadalanu; dae Osidde cun su tzentru istòricu a s’antiga, a Orune cun istigas archeòlogicas ispantosas; dae Onanie e Lùvula, fìgias de su Monte Arvu, sienda manna de fàuna e flora autòctona, a Bitzi bidda de su cantu tenore.
Locos de cultura chi aberint àidos disconnotos ue natura, istòria, paristòria, archeologia, contos, sabores e nuscos, cadaunu cun su piessignu suo, ti leant a manu tenta a ti mustrare s’ispìritu sìncheru de populatziones predales.
Puntos de interessu mannu
Su sèberu nch’est rutu in unos cantos puntos de interessu mannu, che chi esserent crae pro nch’intrare a sa domo de S’Unione de Sos Comunes e pro pesare cuncordu cun su chi, ùnicu, custas biddas tenent: su bidditzolu nuràgicu de Romanzesu in Bitzi; su logu de devotzione antigu de sa Purìssima in Lodè; su santuàriu de Santu Frantziscu de Lùvula cun sas duas festas suas de fide comunitària; sa crèsia de Santu Pretu de Onanie, prenda minuda de architetura romànica; su situ misteriosu de Sant’Efis in Orune; sos tretos de S’Iscopalzu in Osidde cun su nuraghe in cue imponente; su Casteddu de sa Fae cun s’ammaju suo in Pasada; sa turre de bàrdia seculare e mai istraca de Santa Luchia de Thiniscole; su nuraghe Santu Pedru de Torpè, bastione imponente e marcu ingeniosu de sa gente antiga.
Cultura, traditziones, istòria, arte e territòriu chi, postos paris, nos oferint unu patrimòniu ricu e cumpartzidu de esperièntzias bìvidas pro chi las connoscamus e las contemus.